Paraules d'amor

En aquestes dates en que les famílies es junten i en que les persones es tornen mes solidaries que mai; Vull aportar el meu granet de sorra amb un parell de videos:

http://youtu.be/ORqb4oo2p4I

http://www.youtube.com/watch_popup?v=hN8CKwdosjE

http://youtu.be/Glny4jSciVI

Recordeu que tots estem conectats d'una manera o altre. S'ha acaba't el temps de la incomprensió. Si ens tenim a nosaltres per ajudar-nos, per que hem de tenir por?

Desde els mitjans de control de la població, ens segueixen venent por, odi i violencia. Pero es així com veiem la realitat quan sortim al carrer? Que es més real, la vida que jo vec amb els meus ulls i sento desde el meu cor, o la que em volen fer creure desde els mitjans de comunicació?

No tinc por. Se que per ser feliç necesito poques coses. Se que lo que creïa que em feia feliç ja no m'ho fa, i lo que creïa que no existia, em rodeixa.

Vec per el carrer homes i dones observant la rialla d'un nedó. Vec nens jugant amb els animals. Vec persones portant café calent al noi que dorm al carrer. Vec amor en tots els racons de la meva ciutat.

Sento com cada dia, mes gent desperta a la realitat, de que no hi ha res que t'ompli més, que un somriure. Que una ma esperant per ajudar-te en quan la necesitis.

Olvida't ja de la por. No vegis al desconegut com una amenaça. Observa'l de prop i voràs que es com tu. Un nen esperant que algú li digui qui es. Esperant que li recordin el amor que mai a deixa't de bategar dins el cor, com quan estava en braços de la seva mare.

Tots som nens. I tots necesitem sentir-nos estimats. Aleshores, que esperem? Comencem a repartir abraçadaes, a repartir somriures, a repartir bones paraules.

Si fos massa tard per tot el que dic aquí, ja no hi seriem.

Us estimo.

Marc

p.d. Julian, ya ves que te he hecho caso. Voy a empezar a decir mas mis opiniones y no tanto cortar y pegar.